Kene nexi.
S’annu passau, in s’istadi, femus a sa festa de Mòguru a intendi cantendi Arrossella Faa, ca mi praxint meda is cosas chi cantat e in partigulari cussas de su Cd “In corde”.
In custu Cd mi praxit meda fintzas “s’amesturu” linguìstigu, ca tenit cantzonis cantadas in Campidanesu, Portughesu, Ispanniolu, Logudoresu e Itallianu. Cussa dia no iat fatu is cantzonis de su Cd “In corde”, ma àteras de un’àteru spantàculu. Femu in cumpangia de Pieru e cun Giòrgiu duus amigus chi si funt sèmpiri interessaus a sa lìngua e chistionis sardas. S’unu fiat in d-una arràdiu lìbbera de Cuartu innui portant a fai cantadas is cantadoris giai in is primus annus de su 1980. S’àteru est unu spertu de launedhas, est pratigu a dhas fai e a dhas sonai, e cannoscit totu is prus famadus sonadoris sardus. Ma sa dia in Mòguru si fut partu ca no nci fut genti meda e apustis emus cumprèndiu ca medas moguresus, su prus giòvunus, si fiant stesiaus ogus a sa bidha de Sabarussa innui nci fenta cantendi is “Kenze Neke”. Sceti ca nosu no dhu sciemus.
Custas ca sighint funt unas cantu cantzonis chi issus anti cantau in su spantàculu de cudha dia. Deu is “Kentza de nexi” dhus apu intèndius, ogus a pari, duas bortas una in Pirri a sa Birderia cun sa primu band; sa segunda borta in Castedhu a sa Fiera cun sa band giai cambiada. Stravanu meda biri sa genti badhendi sardu a sa lestra e sardu rock amesturaus a paris. Mi praxint meda e m’amentant in calancunu arrogu is ingresus de is “Clash”. Dhus apu ascurtau medas bortas e no sèmpiri arrennescemu a comprèndiri totu e beni is fuedhus de is cantones issorus. Labai beni a custu srebit su chi apu circau de fai torrendi me in custu giassu de internet is fuedhus de is bator cantones de issus po comprèndiri, fintzas mellus, sa mùsiga e is scioberus fatus aintru de unu tanti de tempus de s’istòria de sa Sardìnnia e de is sardus, aici longu a sa moda chi faint issus.
Est su tempus chi bandat de su 1795/6, in s’ierru a cudhus duus annus, cun s’innu de «Su patriota sardu a sos feudatarios». Est su tempus de 1969, de su Maju de cudh’annu e is annus apustis, a Orgòsolo a is gherras de is berbecarxus contras a sa fura de is terrinus cumunalis chi s’aministradura dhus boliat donai in tzerachia a is sordaus. A is tempus de is gherras de is cossiganus contras a su colunialismu frantzesu de is annus 1970 e a sighiri. Funt is annus contras s’aparthaid in Amèriga de is annus 1960 e in Àfriga de is annus 1980. Funt is annus 1970/80de su Moimentu Contraculunialista de su Pòpulu Sardu chi meda iat trabballau po stallai is cuscièntzias sardas de s’acurturatzioni ecunòmiga-pulìtiga-sotziali de is pranus de s’Arrinascida, bidea burda de totu is partidus de intzaras. In pagus fuedhus cun custu Cd e su DVD allobau cun s’arrètulu “Artziati Entu” issus si torrant su cuntzertu de cussa dia chi iant fatu in Mòguru, e de aici de cussa dia no si seus pèrdius nudha.
E intzaras labai is sonoridadis sardas de millantannus e is acadessimentus de importu mannu meda de s’istòria e de sa vida sarda chi lompint fintzas a is diis de oi.
Teneus in su trabballu de sa band thiniscolesa s’atòbiu de su connotu e su nou, s’istòria e sa pulìtiga de medas chirrius de su mundu. Su rock de is Kenze Neke est de cussu tostau in is sonus e in is fuedhus, ma est ca is Kenze Neke si contant de s’arrealidadi de sa vida sotziali e s’atrivimentu de su Pòpulu Sardu e de cudhu globali, e gei scieus chi no est che a sa bisura de una telenovela. Intendi sa mùsiga sarda torrada a chitera ilètriga in d-unus cantus arrogus, fatus a solarinus, mi at fatu e mi fait, atzudhai sa pedhi e tènniri unu titifrius, ca custa mùsiga, a issus, ndi dhis bessit de su sentidu intranniau. Custu si fertit ascurtendidha.
Apu, mi seu permìtiu, circau de “arrangiai” unu pagu sa grafia, giai currègia beni, circhendi de torrai is fuedhus a unu “sardu logudoresu de mesania” po èssiri cumprèndius mellus e de is prus:
Is boxalis allobadas dha seus torradas scritas simpras: /bb/ = /b/, /tt/ = /t/, /mm/ = /m/, /vv/ = /v/;
atzentus sceti in sa de tres boxalis: istoria/istòria, sambene/sàmbene;
boxali frima in primìtziu de fuedhu: entu/bentu, ‘e/de, inu/binu;
firmesa de v/f, v/b: vroris/froris, vene/bene, vintzas/fintzas;
curretzionis de sbàllius in fuedhus chi s’assimbillant, trumbas de fogu/trumas de fogu, fugo/fuo;
sa fonusintassi de su fuedhau dh’eus torrada scrita a norma: /er/ =/est/, /sor/ = /sos/.
Ma pigaisia su Cd e ligeisia e ascurtaisia is cantzonis/cantones. Is trabballus de is Kenze Neke pigant a sa parti de is sciris, a s’istòria de is sciris e cun medas àterus artistas, indispensàbbilis apitzus de s’indentidadi sarda.
www.kenzeneke.com
web.tiscali.it/kenzeneke/Sardu
Brintai in custu giassu ca nc’est unu artìgulu de s’Unioni Sarda apitzus de ius Kenze neke.
www.codicenuragico.com/?p=24
www.siniscolaonline.it/musicas/kenze/kenze.htm
Archivio Disterraus sardus: Novembre 2007, di Francu de Fabiis