Kenze Neke

Kene nexi.

 S’annu passau, in s’istadi, femus a sa festa de Mòguru a intendi cantendi Arrossella Faa, ca mi praxint meda is cosas chi cantat e in partigulari cussas de su Cd “In corde”.

 In custu Cd mi praxit meda fintzas “s’amesturu” linguìstigu, ca tenit cantzonis cantadas in Campidanesu, Portughesu, Ispanniolu, Logudoresu e Itallianu. Cussa dia no iat fatu is cantzonis de su Cd “In corde”, ma àteras de un’àteru spantàculu. Femu in cumpangia de Pieru e cun Giòrgiu duus amigus chi si funt sèmpiri interessaus a sa lìngua e chistionis sardas. S’unu fiat in d-una arràdiu lìbbera de Cuartu innui portant a fai cantadas is cantadoris giai in is primus annus de su 1980. S’àteru est unu spertu de launedhas, est pratigu a dhas fai e a dhas sonai, e cannoscit totu is prus famadus sonadoris sardus. Ma sa dia in Mòguru si fut partu ca no nci fut genti meda e apustis emus cumprèndiu ca medas moguresus, su prus giòvunus, si fiant stesiaus ogus a sa bidha de Sabarussa innui nci fenta cantendi is “Kenze Neke”. Sceti ca nosu no dhu sciemus.

Custas ca sighint funt unas cantu cantzonis chi issus anti cantau in su spantàculu de cudha dia. Deu is “Kentza de nexi” dhus apu intèndius, ogus a pari, duas bortas una in Pirri a sa Birderia cun sa primu band; sa segunda borta in Castedhu a sa Fiera cun sa band giai cambiada. Stravanu meda biri sa genti badhendi sardu a sa lestra e sardu rock amesturaus a paris. Mi praxint meda e m’amentant in calancunu arrogu is ingresus de is “Clash”. Dhus apu ascurtau medas bortas e no sèmpiri arrennescemu a comprèndiri totu e beni is fuedhus de is cantones issorus. Labai beni a custu srebit su chi apu circau de fai torrendi me in custu giassu de internet is fuedhus de is bator cantones de issus po comprèndiri, fintzas mellus, sa mùsiga e is scioberus fatus aintru de unu tanti de tempus de s’istòria de sa Sardìnnia e de is sardus, aici longu a sa moda chi faint issus.

Est su tempus chi bandat de su 1795/6, in s’ierru a cudhus duus annus, cun s’innu de «Su patriota sardu a sos feudatarios». Est su tempus de 1969, de su Maju de cudh’annu e is annus apustis, a Orgòsolo a is gherras de is berbecarxus contras a sa fura de is terrinus cumunalis chi s’aministradura dhus boliat donai in tzerachia a is sordaus. A is tempus de is gherras de is cossiganus contras a su colunialismu frantzesu de is annus 1970 e a sighiri. Funt is annus contras s’aparthaid in Amèriga de is annus 1960 e in Àfriga de is annus 1980. Funt is annus 1970/80de su Moimentu Contraculunialista de su Pòpulu Sardu chi meda iat trabballau po stallai is cuscièntzias sardas de s’acurturatzioni ecunòmiga-pulìtiga-sotziali de is pranus de s’Arrinascida, bidea burda de totu is partidus de intzaras. In pagus fuedhus cun custu Cd e su DVD allobau cun s’arrètulu “Artziati Entu” issus si torrant su cuntzertu de cussa dia chi iant fatu in Mòguru, e de aici de cussa dia no si seus pèrdius nudha.

E intzaras labai is sonoridadis sardas de millantannus e is acadessimentus de importu mannu meda de s’istòria e de sa vida sarda chi lompint fintzas a is diis de oi.
Teneus in su trabballu de sa band thiniscolesa s’atòbiu de su connotu e su nou, s’istòria e sa pulìtiga de medas chirrius de su mundu. Su rock de is Kenze Neke est de cussu tostau in is sonus e in is fuedhus, ma est ca is Kenze Neke si contant de s’arrealidadi de sa vida sotziali e s’atrivimentu de su Pòpulu Sardu e de cudhu globali, e gei scieus chi no est che a sa bisura de una telenovela. Intendi sa mùsiga sarda torrada a chitera ilètriga in d-unus cantus arrogus, fatus a solarinus, mi at fatu e mi fait, atzudhai sa pedhi e tènniri unu titifrius, ca custa mùsiga, a issus, ndi dhis bessit de su sentidu intranniau. Custu si fertit ascurtendidha.
Apu, mi seu permìtiu, circau de “arrangiai” unu pagu sa grafia, giai currègia beni, circhendi de torrai is fuedhus a unu “sardu logudoresu de mesania” po èssiri cumprèndius mellus e de is prus:

Is boxalis allobadas dha seus torradas scritas simpras: /bb/ = /b/, /tt/ = /t/, /mm/ = /m/, /vv/ = /v/;
atzentus sceti in sa de tres boxalis: istoria/istòria, sambene/sàmbene;
boxali frima in primìtziu de fuedhu: entu/bentu, ‘e/de, inu/binu;
firmesa de v/f, v/b: vroris/froris, vene/bene, vintzas/fintzas;
curretzionis de sbàllius in fuedhus chi s’assimbillant, trumbas de fogu/trumas de fogu, fugo/fuo;
sa fonusintassi de su fuedhau dh’eus torrada scrita a norma: /er/ =/est/, /sor/ = /sos/.
Ma pigaisia su Cd e ligeisia e ascurtaisia is cantzonis/cantones. Is trabballus de is Kenze Neke pigant a sa parti de is sciris, a s’istòria de is sciris e cun medas àterus artistas, indispensàbbilis apitzus de s’indentidadi sarda.

www.kenzeneke.com

web.tiscali.it/kenzeneke/Sardu

Brintai in custu giassu ca nc’est unu artìgulu de s’Unioni Sarda apitzus de ius Kenze neke.

www.codicenuragico.com/?p=24
www.siniscolaonline.it/musicas/kenze/kenze.htm

Archivio Disterraus sardus: Novembre 2007, di Francu de Fabiis

 

 

Ke a sos irlandesos e ke a sos bascos

Ke a sos irlandesos e ke a sos bascos
Traditzionalli

Oh Sardìnnia custa est s’ora
ki ti depes iskidare
e sos sardos tot’impare
si nke pesan de bon’ora.

Sa rikesa sun furande
in d-una manera indìnnia
e sas costa de Sardìnnia
de tzimentu cucuzande.

Oh Sardìnnia pàtria nostra,
de sa limba t’an privatu
e s’istòria an cuatu
pro sikire custa giostra.

Una tanca fata a muru
fata a s’aferra-aferra
ki su kelu fit in terra
si l’aian serradu puru.

A sos meres coluniales
aperieli trumas de fogu
ca no paret prus su logu
pro su ki nos an fatu eris.

Como a Cubba, tando in Vietnam,
sos irlandesos kin sos bascos
moviebbos òmines sardos!
Bos depies iskidare.

No prus votos, no prus listas,
no prus trufas de eletziones,
solu bandas comunistas
pro sa sarda rivolutzione.
In su pianu e in su monte,
in su monte e su pianu
kin s’istendardu in manos
de s’istadu de sos sardos in fronte.

U cantu di i pantani

Pantanu
(U cantu di i pantani)
Cantu de sa Còssiga

Franchi e Heisler

So pianure distese
di fangosu pantanu
duv’è mai s’intese
l’acellu di veranu.

Tarre di l’addisperu
sottu à lu celu neru
zappà!

Come morsu di tanàglie
in lu trimendu disertu
sò do farro le muràglie
d’ista gàbbia à celu apertu.

Sangue, brioni e fracassu
longu à la notte è lu dì
di lu soldatu lu passu
à chi scappa ferma qui!

Ha da vene quellu ghiornu
de la sacra libbertà
e l’ora di lu ritornu
chi l’acellu ha da cantà.

Tarre di lu rifiatu
à stu mundu rinatu
amà!

Pratobbello

Pratobbello
N.G. Rubbanu

Orgòsolo pro terra de bandidos
fintzas a eris dae totu fis connota
ma oje a Pratobbello totus unidos
fizos tuos falados sun in lota
contras a s’invasione militare

ki a inie fit faghende rota.
Imbetzes de tratores pro arare
arriban carrarmaos e cannones
e trupas de masellu de adestrare
mandatos dae sos solitos bufones

ki keren ki rinascat sa Barbaza
cun parcos pro sas mugras e sirbones.
Naran puru ki sa zente est malvàgia
ki biven de furtos e ricatos
in sa muntànnia infida e selvàgia.

Pro ke finire custos malos fatos
a dare a sa Sardìnnia àtera via
custus bufones detziden cumpatos
de mandare galu politzia.

Sos contadinos e sos pastores
e totu canta sa zente famia
ispetavan concimes e tratores
pro aer pius late e pius pane
imbetzes totu an dadu
a sos sinniores,
a Rovelli, a Moratti e a s’Agakane.

Poberitu e mìseru s’anzone
k’isetat late de su mariane
de issu pustis si prene su bucone.
Orgòsolo vera e corazosa
totu canta sa populatzione
totu custu at cumpresu e minaciosa
si armat de fuste pro iscaciare
cussa trupa fascista e odiosa

ki custrinta est a segus de torrare
lassande sas muntànnias e pianos
atraversande dae nou su mare.
No ke bandidos ma ke partizanos
an dimostradu a sos capitalistas
ki solu kin su fuste e kin sas manos
Orgòsolo ke mandat sos fascistas
Orgòsolo ke mandat sos fascistas.

Su patriota sardu a sos feudatàrios

Su patriota sardu a sos feudatàrios
Frantziscu Niàtziu Mannu, 1795/96
In grafia originalli de su tempus

Custa Pòpulos est s’ora
De estirpare sos abusos
A terra sos malos usos,
A terra su despotismu.
Gherra gherra a su egoismu,
Guerra a sos oppressores,
Sos tiranos minores
Est precisu umiliare.

Procurade ‘e moderare
Barones sa tirania,
Chi si no per vida mia
Torrades a pè in terra.
Declarada est già sa gherra
Contra de sa prepotènzia
E cominzat sa passiènzia
In su pòpulu a faltare.

Nè bos balet allegare
S’antiga possessione;
Cun minetas de presone,
Cun gastigos e cun penas.
Gherra gherra a su egoismu
guerra a sos opressores
sos tiranos minores
est precisu umiliare.